Full Record

New Search | Similar Records

Author
Title El paisatge surrealista: una interpretació junguiana. Comparació entre Cap de Creus de Dalí i Montserrat de Masson
URL
Publication Date
Date Accessioned
Discipline/Department Departament d'Història de l'Art
University/Publisher Universitat de Barcelona
Abstract Surrealism has been so discussed – and Dali as well – that it seems nothing new can be said about it. But the interest of this work lies in the contribution of a different point of view with a new interpretation far from the clichés which have been repeated over and over and offering a new reading, from a Jungian perspective. The system developed by C.G. Jung allows the passage from Freudian personal complexes to archetypes, which are the images that connect us to the universal language. Surrealism was born in the city, but the parks in Paris were a suitable setting to reflect about the feeling of nature. Dali, on the other hand, had integrated the feeling of nature since childhood, when he spent summers at Cadaqués, a landscape which he loved so much that he felt completely integrated into it. Throughout this work the importance of the cosmogony developed by Dali from his identification, even osmosis, with the landscape of Portlligat and Cap de Creus has been emphasized. The mountain of Montserrat is presented here as a geophysical bond which allows the linking of surrealism with German romanticism again, since the mountainside is the place where Goethe and Schiller found the beauty of inner landscape. Therefore, the broken down hypothesis of this work is that: 1. The thought and feeling of Dali make him a contemporary representative of the “Nature philosophy” (Die Naturphilosophie) 2. The romantic feeling generated by Nature is not just a feeling proper of historic Romanticism; moreover, it has always existed and it must be explained by means of the unconscious collective. 3. In Romanticism there is a constant worry: the conscience of the fragmentation of man, the scission of man from the Universe and the intuition of unconscious forces, like an abyss which, later, Freud called the unconscious and surrealists used Freud’s contribution in order to try to reach the bottom of the unknown. As regards oneiric poetry, the reconciling of opposites and the feeling of Nature, Jung has to be resorted to.
Subjects/Keywords Dalí, Salvador, 1904-1989; Jung, C. G. (Carl Gustav), 1875-1961; Surrealisme; Surrealismo; Surrealism; Paisatge en l'art; Paisaje en el arte; Landscape in art; Ciències Humanes i Socials; 75
Contributors [email protected] (authoremail); false (authoremailshow); Salabert, Pere, 1945- (director); true (authorsendemail)
Language cat
Rights ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
info:eu-repo/semantics/openAccess
Country of Publication es
Record ID handle:10803/132677
Repository barcelona
Date Indexed 2019-12-30
Issued Date 2013-12-12 00:00:00

Sample Search Hits | Sample Images

…començar a fer experiències d’escriptura automàtica intentant connectar amb el “Jo superior”, com en deien els romàntics; això va ser un descobriment extraordinari. Tot just començava a conèixer Jung i ja intuïa una gran connexió entre ell, els romàntics i…

…surrealistes. Aix va nixer la idea de la meva tesi de llicenciatura: vaig comenar analitzant la idea de llibertat dels surrealistes, relacionant-la amb la dels romntics, a la llum de les idees freudianes i junguianes. En aquell moment em vaig esforar molt…

en la recerca per trobar si els surrealistes coneixien Jung. Em preocupava que Breton, que feia tantes referncies a poetes, filsofs, artistes, i a Freud en els seus escrits, no cits gens a Jung. Finalment vaig trobar una carta de Breton a Tzara…

…llicenciatura, amb títol La llibertat i la creació artístíca. El surrealisme de Breton: influències i antecedents (l’idealisme romàntic, la teoria freudiana i la fenomenologia de l’art de Jung), presentada l’any 2000, estava basada en el concepte de…

…llibertat, eix central de la ideologia surrealista, i era una prefiguració d’aquesta tesi de doctorat, que continua amb la preocupació junguiana en front a la freudiana, amb conceptes ampliats i revisats a partir d’obres de Salvador Dalí i André Masson. Hom…

…va veure que una de les preocupacions del surrealisme i de Breton va ser aconseguir l’alliberament social de l’home i al mateix temps l’emancipació de l’esperit. Aquesta emancipació, o llibertat interior en el sentit més íntim, com voluntat, emocions…

…passions i idees, la van buscar a través de la poesia i l’art, manifestant-se en la llibertat de creació, ajundant-se de la psicoanàlisi freudiana per explorar l’inconscient i sentir-se més lliures. Hom s'adonà que, tanmateix, l’individu veritablement…

…genial tampoc no és tan lliure com podríem pensar: Freud a penes creia en la llibertat i per a Jung la llibertat era relativa, fins i tot en el cas del geni, perquè depèn d’un impuls interior que el domina. I.3. Pla de treball Del surrealisme se n’ha…

.